PERIPÈCIES PER FER UN BLOG
T'ha estat encarregada, per aprovar una assignatura universitària, la tasca de crear el teu pròpi blog. I penses: -un blog he de fer ara? "vaia parida" Si això de fer blogs ho sap fer tothom. Si fins i tot el meu veí de cinc anys en té un-. Així que alta de moral decideixes entrar a la pàgina web: www.lacoctelera.com (Has escollit aquesta sense massa criteri, en podies haver escollit qualsevol altra... però com que la majoria dels teus companys/es han optat per aquesta doncs perquè no optar-hi tu també?) Així has iniciat la teva aventura com a blogger, tu creies que professional però... palplantada davant de la pàgina inicial sense saber massa cap on tirar veus que de professional res de res. A poc a poc, després d'haver remenat una mica per aquí, una mica per allà aconsegueixes introduir les teves dades - registrar-te -(nom d'usuari, contrasenya, mail, etc, etc, etc) i penses: -visca, ja està! ja tinc blog (tampoc era tan díficil)-. Però de repent t'has de tornar a empassar l'optimisme. -Ostres penses, i ara per introduir un text... com ho he de fer?-, començes a clicar damunt de tot el que trobes. Fins i tot, damunt d'allò que el cursor t'indica clarament que no és interactiu... però tu hi insisteixes i hi insisteixes... una vegada i una altra... creus ingènuament que potser si ho tornes a provar... decideixes parar i mirar-t'ho fredament... saps que així no arribaras enlloc. Mires i remires la pantalla...t'abstens d'agafar el ratolí i tornar a clicar els dibuixets i els títols de coloraines. Estàs ofuscada i te'n vas del blog... abandones sense haver aconseguit ni tan sols entrar-hi. I de sobte t'agafa aquell moment "d'inspiració divina" i corres cap a l'ordinador, obres el teu blog havent arribat a la conclusió que si vols començar a editar-lo estaria bé introduïr-hi la contrasenya, no? I contentíssima d'haver arribat a aquesta brillant conclusió cliques unes lletres minúscules que diuen login situades en un extrem de la pantalla bastant imperceptible tot sigui dit i, et disposes a omplir els buits (usuario: ; contrasenya ). I vols tu que se't ha oblidat!.... Després de provar-ho un cop, dos cops, tres cops... mil cops... qui sap si per sort o per atzar aconsegueixes entrar. Bueno penses... ja ho tindriem ara això!...I tornes a emprar la teva tècnica, una mica maldestre, de tocar-ho tot sense saber ben bé que toques i per tant, sense saber massa on arribaras fent el que fas... . Ara toques un dibuixet que et crida l'atenció... ara cliques aquell títol que sobresurt per damunt dels altres... però com que no arribes enlloc penses en el login (aquella paraula minúscula gairebé imperceptible situada en aquell marge oblidat de la pantalla ) i just al seu costat hi ha una altra paraula que diu: publica i hi poses el cursor damunt i t'indica que és interactiu i com una repetició a càmera lenta d'un atleta fent "l'sprint" final apunt de trencar la cinta que marca la meta hi entres i després de tot aconsegueixes escriure el primer article que inagura el teu blog; sabent que no serà un blog més, que no serà el típic blog faishon, cool... on explicaràs la teva vida "fiestera i nocturna", ni les teves intimitats, ni hi escriuras poesia pensant en aquell "millor amic" que et té el cor robat o que "un bon dia" te'l va trencar... sinó que parlaràs d'EDUCACIÓ!( pensant-ho bé i recordant a Daniel Goleman algun dia podria dedicar un espai a la intel.ligència emocional: http://es.wikipedia.org/wiki/Daniel_Goleman) i intentaras que el que escriguis tingui certa veracitat, coherència... que estigui fonamentat, etc, etc, etc. Aquest és i serà el teu trofeu!
Fins a la pròxima i salut!!
